CLAROBSCURS DE LA DECLARACIÓ RESPONSABLE, COM A MESURA DE SIMPLIFICACIÓ EN LA PRESENTACIÓ D’OFERTES


Que la contractació pública és cada vegada més complexa és una afirmació en la qual els operadors jurídics, els consultors, les empreses licitadores i els tribunals i òrgans administratius fiscalitzadors poden estar completament d’acord. El magma normatiu, interpretatiu i jurisprudencial així ho fan notar. En els darrers anys, moltes de les mesures adoptades en aquest àmbit semblen ser-ho a efectes de titular, i després quan s’analitzen i s’intenten aplicar el resultat és decebedor.

Analitzem pormenoritzadament una qüestió que modificarà la forma de presentació de les ofertes, agilitzant la seva presentació en els procediments públics de contractació. Sense dubte és una bona notícia per a les empreses, i , disculpeu la ironia, especialment per aquelles que no resultin proposades com a adjudicatàries. Efectivament, només l’empresa proposada com a adjudicatària haurà d’acreditar la seva capacitat i la solvència econòmica i tècnica, evitant costos innecessaris i facilitant que les empreses concentrin els seus esforços en realitzar l’oferta econòmicament més avantatjosa, entenent aquesta com la millor oferta possible d’acord amb els criteris d’adjudicació. Un canvi d’escenari que permet desburocratitzar una part del procediment de selecció.

El legislador català ha determinat en l’article 4 del Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, que la documentació acreditativa de la capacitat d’obrar i del compliment dels requisits de solvència no es podrà exigir als licitadors en el moment de presentar les seves ofertes. Apareix en escena el dret administratiu de la confiança en l’administrat, desplaçant els controls ex ante a moments ulteriors, i amb voluntat de reduir tant el paper com la despesa econòmica que suposa pels licitadors preparar els tediosos documents administratius i de solvència, per posteriorment no ésser seleccionat per a l’execució de l’obra, el subministrament o la prestació del servei.

Serà suficient una declaració responsable substitutòria de l’acreditació de complir els requisits de capacitat i solvència, o bé presentar el nou document estel·lar de la contractació pública, fill de les directives comunitàries de darrera generació: el Document Europeu Únic de Contractació (DEUC), previst inicialment per facilitar la presentació d’ofertes en procediments harmonitzats i que ara, en l’àmbit de Catalunya adoptar un paper principal.

Els poders adjudicadors, d’entrada, també estan d’enhorabona, el nou sistema evitarà les llargues i tedioses meses de contractació per a l’apertura del sobre número 1, en les que s’han d’analitzar pormenoritzadament elements relatius a la personalitat jurídica, la capacitat d’obrar i la solvència econòmica i tècnica, revisant comptes anuals, informes d’auditoria i relació de principals treballs. És cert que d’aquest canvi normatiu es podrà criticar que en procediments no harmonitzats s’elimina la fase interna de valoració del coneixement sobre el nivell global de solvència de les empreses presentades, i del coneixement concret de la forma de treballar, però aquest haurà de ser una nova garantia d’objectivitat, al menys formalment, doncs els responsables tècnics de l’elaboració de l’informe de valoració dels criteris de caràcter no automàtic voldran conèixer característiques de les empreses a valorar per evitar-se disgustos. Encara queda un pas més de futur, que les empreses que concorrin a una licitació pública presentin la seva oferta de forma anònima per evitar ser identificades amb caràcter previ, i que la puntuació s’atorgui en funció de l’oferta i no de les característiques de les empreses. Tot arribarà.

Aquest model té una petita trampa, doncs la capacitat d’obrar, l’anàlisi de la personalitat jurídica, de la concordança de l’objecte social amb l’objecte contractual, així com la valoració de la solvència econòmica i tècnica s’haurà de realitzar en un moment posterior i només per a l’empresa que hagi presentat la millor oferta. I és aquí a on poden començar a sorgir alguns entrebancs. Qui? Quan? I de quina forma s’acreditaran els requisits.

Respecte del qui, entec que només correspon a la mesa de contractació realitzar aquesta anàlisi, doncs no es tracta d’un acte automàtic i plenament reglat, sinó que permet l’aplicació de criteris interpretatius, i la possibilitat que la valoració de la mesa pugui ésser impugnada. No considero que l’òrgan de contractació pugui, en ares a la simplificació procedimental realitzar aquesta valoració.

Respecte del quan, entenc que s’haurà d’esperar a disposar de la proposta d’adjudicació que realitzi la mesa de contractació, amb el llistat ordenat de les empreses d’acord amb la puntuació que hagin obtingut les seves ofertes. Però aquest ordre trenca la situació prevista a l’article 151 del Text Refòs de la Llei de Contractes del Sector Públic, i haurem d’aplicar novament criteris hermenèutics per implementar la voluntat del legislador català en els aspectes bàsics recollits a la normativa estatal. Per tant s’ha de modificar l’ordre dels factors.

Si realitzada la proposta d’adjudicació a una de les empreses licitadores, i comprovats llavors els requisits relatius a la personalitat jurídica; capacitat d’obrar; inexistència de prohibicions de contractar; classificació o validació de la solvència econòmica o tècnica, sigui mitjançant l’acreditació documental física, o a través dels registres electrònics d’empreses licitadores, es pot donar el cas que l’empresa que ha estat seleccionada en primera posició, i per tant proposada per a ser contractada, no disposi dels documents acreditatius en temps i forma, o el que seria pitjor, que no reuneixi la totalitat dels requisits, o que la declaració responsable realitzada, o el DEUC no han estat tant responsables com havíem pensat. En aquest cas, el malaguanyat intent d’agilitzar el procediment de contractació quedaria desvirtuat, i s’hauria de sol·licitar la documentació a la següent o següents empreses licitadores, d’acord amb l’ordre de selecció. Unes empreses licitadores poc responsables a l’hora de fer les seves declaracions provocarien que l’escenari en el que la mesa de contractació faria reunions més breus per realitzar la valoració de les ofertes es transformaria en la necessitat de realitzar reunions més reiterades. Bé, és el peatge que comporta facilitar i agilitzar, difícilment es poden trobar altres solucions fàcils.

Què passa quan una empresa licitadora decideix presentar la seva oferta amb tota la documentació exigida per acreditar la seva personalitat, capacitat d’obrar i solvència econòmica i tècnica. Entenc que aquesta decisió és potestativa per a les empreses, doncs el que prescriu la norma és que no li resulta exigible l’aportació de la documentació acreditativa, i que la pot substituir per una declaració responsable o pel DEUC, però res no impedeix que l’empresa decideixi aportar la documentació per guanyar seguretat o temps, si així li convé. El poder adjudicador estarà obligat, al meu parer, a obrir les pliques, analitzar els requisits i requerir l’esmena si és necessari. Si no fes la valoració o requerís l’esmena d’aquells elements que no estiguessin convenientment acreditats, entenc que s’obriria un nou termini d’esmena en el moment de la selecció de l’empresa adjudicatària. Si pel contrari no es reunissin els requisits de capacitat o solvència exigits, no constés la declaració responsable o el DEUC, i es requerís l’empresa licitadora per a la seva esmena, sense verificar-ho per part d’aquesta en el termini atorgat, l’oferta hauria de ser descartada i no s’haurien d’obrir els sobres 2 i 3.

Per finalitzar aquesta valoració, i des d’una visió crítica, considero que el legislador català ha regulat de forma contradictòria la simplificació de la presentació de la documentació corresponent a la capacitat d’obrar i la solvència econòmica i tècnica. En efecte, el legislador ha normativitzat un principi general de simplificació, és suficient una declaració responsable ad hoc o amb el model DEUC per acreditar els requisits més formals per contractar amb els poders adjudicadors. En canvi, quan ha creat un procediment substitutori del negociat per raó de la quantia, establint a l’article 8 del Decret Llei diverses mesures de gestió eficient en la tramitació, ha determinat la unificació de les reunions de la mesa de contractació en un sol acte, amb una fase prèvia interna i una fase posterior de caràcter públic, i preveu que els membres de la mesa analitzaran la capacitat i solvència de les empreses licitadores, proposant-ne l’admissió o inadmissió de les empreses. En un interpretació sistemàtica, entenc que s’analitzarà la capacitat i solvència d’aquelles empreses que hagin acreditat la informació, i en cas de declaració responsable es constatarà que es compleixen els requisits en aquesta declaració. En cas que hi hagi la presentació el DEUC s’analitzarà que del seu contingut es derivi la capacitat i la solvència de l’empresa.


Entradas destacadas
Entradas recientes
Archivo
Buscar por tags
No hay tags aún.
Síguenos
  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square
  • Google+ Basic Square

© 2020 by Joan Josep Pérez-Montes García.  Col·legi Advocacia Barcelona. Col·legiat 20656 created with Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now