top of page

SEGURETAT JURÍDICA EN LA DENÚNCIA CIUTADANA D'ALLOTJAMENTS TURÍSTICS A BARCELONA: El conflicte a


L’ajuntament de Barcelona ha iniciat una campanya de detecció d’habitatges turístics mitjançant la possibilitat de comunicació de la ciutadania a una pàgina web de les eventuals situacions presumiblement il·legals o anòmales https://w10.bcn.es/StpQueixesWEB/serveisIris.do?cbDetall=3205&consulta=1&directo=1&i=c&origen=HABITATGES_US_TURISTIC, sense dubte, aquest sistema incrementarà tant el nombre de denúncies com l’obertura d’expedients d’inspecció i posterior sanció a les persones o entitats titulars dels habitatges destinats a aquesta activitat. La previsió de creixement turístic fins a 1,4 milions de turistes l’any 2020 o 1,8 milions de l’any 2030, comparats amb els 400.000 de l’any olímpic esfereeixen aquelles persones elegides per a la gestió pública de la ciutat, per les afectacions que suposen per a l’ús de l’espai públic de la ciutat; la seva distribució residencial, amb previsible expulsió del centre de la ciutat a la perifèria; els importants riscos ambientals; i la incapacitat de les pobres infraestructures existents per encabir un ús compartit amb la vida quotidiana de les persones residents a Barcelona o aquelles que hi treballen.

Entenem que el sistema de denúncia, junt amb el rigor en l’actuació dels serveis d’inspecció municipals en comprovar aquestes situacions, permetrà donar compliment a la normativa catalana recollida principalment en la Llei 13/2002, 21 de juny, de Turisme de Catalunya, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives; el Decret del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, núm. 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic; i a Barcelona, les seves ordenances municipals de desenvolupament; així com donar una resposta a les sofertes comunitats de persones propietàries que es troben davant d’activitats no regularitzades i que venen provocant, en molts casos, importants perjudicis i molèsties quan el desenvolupament econòmic arriba a confrontar amb determinats drets que afecten la convivència entre persones. Es tracta de conjugar d’una manera consensuada la qualitat de vida de les persones residents en els immobles, amb diferents experiències i possibilitats per a les persones que visiten la ciutat, i aquelles que hi realitzen activitats econòmiques.

S’obre, per tant, una nova via, àgil i que pot constituir prova en el procediment administratiu per procedir al tancament de les esmentades activitats, que sorgeix promoguda pel propi ajuntament davant les dificultats de localitzar i posar límits territorials, coneixent que altres districtes, tradicionalment no turístics de la ciutat veuen incrementar l’activitat d’habitatge turístic, i amb voluntat de prevenir noves situacions descontrolades. Sense dubte, l’aprovació del Pla Estratègic de Turisme 2020; el Pla d’Actuació Municipal 2016-2019; els plans, certificacions i compromisos ja adoptats com la Certificació Biosphere World Class Destination 2011 i 2014; el compliment de la Carta del Turisme Sostenible, tendeixen a adoptar mesures necessàries per aplicar criteris de sostenibilitat i no continuar creixent amb el paràmetre de l'increment del nombres de turistes. La ciutat ha ultrapassat per a moltes persones els límits de capacitat d’absorció, i fa temps que és més un escenari cinematogràfic massificat que no pas la ciutat reconeguda per les persones nadiues.

Sense dubte aquesta situació ha de ser regularitzada des de la seguretat jurídica i el respecte als drets tant de les persones que hi viuen en aquests comunitats veïnals, com d’aquelles altres que desenvolupen activitats econòmiques, i serà necessari constatar fefaentment l’existència de l’apartament turístic, doncs no oblidem que l’article 97 de la Llei de Turisme preveu el tancament dels habitatges d’ús turístic, així com la suspensió del seu funcionament, mesures radicals que han d'estar correctament justificades.

I hi afegim un element de complexitat, tot l’anterior resulta tangible en el cas d’habitatges ostentats per empreses turístiques o patrimonials que obtenen un rendiment econòmico-turístic de les seves propietats, però que passa en el cas dels habitatges cedits totalment, i de forma temporal per particulars mentre la persona que ostenta la titularitat, sigui propietària, llogatera o disposi de l’immoble per altres formes de possessió, obtenint algun rendiment econòmic, que complementa els seus ingressos, o que quan es troba de vacances en un altre lloc, posa el seu pis a disposició d’altres persones en plataformes com ara Airbnb? I en el cas de cessions parcials de l’habitatge, malgrat no trobar-se recollides en el Decret 159/2012, dins dels apartaments turístics? També en aquests casos la inspecció municipal aplicarà la normativa turística? I com determinarà el cessament de l’activitat turística a l’habitatge? N’ordenarà el tancament? N’hi ha prou amb que alguns veïns denunciïn, i es constati per la inspecció l’ús turístic compartit? Les respostes requereixen serenor, tranquil·litat, reflexió i observació de que la nostra societat presenta un alt nivell de complexitat de les relacions socials, i la nova economia col·laborativa que va arribar fa poc per quedar-s’hi durant molt de temps, si és que no és ofegada per l'aplicació de conceptes d’altres moments històrics.

Aquesta nova situació presenta grans reptes en les relacions entre la ciutadania i les persones que gestionen els serveis públics, que no són fàcils de resoldre. Novament les lleis van molt per darrera de la realitat social i cultural. Esperem que hagin fet una anàlisi acurada i tinguin sort en la seva aplicació.

Entradas destacadas
Entradas recientes
Archivo
Buscar por tags
No hay tags aún.
Síguenos
  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square
  • Google+ Basic Square
bottom of page