NOTES SOBRE LA LLEI 6/2017 DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, DE L'IMPOST SOBRE ELS ACTIUS NO PRODUCTIU


El DOGC 7368, de 12 de maig de 2017, ha publicat la Llei del Parlament de Catalunya 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques.


Aquesta norma, sense perjudici de la recurrent impugnació que pugui realitzar el Govern de l’Estat espanyol davant del Tribunal Constitucional, estableix un nou impost adreçat a les persones jurídiques que té per objecte gravar els béns no productius i determinats drets sobre béns que formen part de l’actiu de persones jurídiques.


El legislador català ha trobat un nou nínxol en l’àmbit tributari per aplicar un mix d’impost de patrimoni-impost sobre el luxe, a societats que no tenen una capacitat productiva real.


La norma regula els elements essencials de l’impost (fet imposable; exempcions; subjecte passiu; base imposable; quota íntegra i escala; i meritació); la gestió i aplicació del tribut; el seu règim sancionador; i determinades obligacions de subministrament d’informació per part d’alguns subjectes.


Fem una aproximació al contingut de la norma per conèixer-la en major detall:

L’àmbit d’aplicació de l’impost estableix la seva exigibilitat en tot el territori de Catalunya, amb alguns matisos:


Identificació dels contribuents obligats: Els subjectes passius són definits a l’article 6 de la norma com a persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d’imposició, definits com a obligats tributaris per la normativa tributària general, amb una exigència addicional: que tinguin objecte mercantil.


En la nostra opinió, la norma fa una definició massa genèrica que pot portar a confusió, i donat que s’ha volgut donar un pas per sotmetre a tributació aquests actius tributaris amb la voluntat d’evitar l’elusió i l’evasió fiscals, hauria de dotar-se de major precisió. Es generaran dubtes en la seva aplicació, doncs les persones jurídiques amb domicili fiscal fora de Catalunya poden no haver de tributar per aquest impost malgrat que la majoria o la totalitat dels seus béns es trobin en territori català. Sense dubte existia un problema respecte de la determinació de la tributació dels béns mobles, que es podria fixar en base a registres administratius (cas dels vehicles, embarcacions i aeronaus) o ubicacions reals, però en el cas dels immobles era evident que els ubicats a Catalunya haurien de poder tributar en tot cas.


Estan exempts les administracions públiques i entitats de dret públic; les representacions diplomàtiques, consulars i organismes internacionals amb seu a Catalunya; i els béns immobles de fundacions, ONG’s i entitats sense ànim de lucre que es destinin a finalitats pròpies no lucratives.

En segon lloc el fet imposable determina quin són actius no productius:

a) Béns Immobles.

b) Vehicles a motor amb potència igual o superior a 200 cavalls

c) Embarcacions d’oci.

d) Aeronaus.

e) Objectes d’art i antiguitats amb un valor superior a l’establert a la Llei del patrimoni històric.

f) Joies.


Es determina la tinença per tres tipus de drets:

1.- Drets reals. Titularitat dels següents drets: Superfície; usdefruit, dret d’ús o propietat. Aquesta titularitat i per aquest ordre determina l’obligació de tributar. Per tant la propietat serà l’últim dels drets front a altres modalitats, algunes només pensades per a béns immobles.

2.- L’ús com a conseqüència d’operacions d’arrendament financer o adquisició del bé amb reserva de domini.

3.- L’ús derivat de qualsevol acord, amb independència de la seva instrumentació jurídica, que permeti una transferència substancial de tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l’actiu objecte de l’acord.


La tècnica legislativa tributària no té una aplicació massa correcta en la nostra opinió. D’una banda algunes de les referència només es concreten en els béns immobles, per altra banda algunes de les operacions que es reflecteixen semblen pensades més per cessions de drets d’ús des de persones jurídiques cap a persones físiques que no al contrari. No oblidem que el subjecte passiu no és directament una persona física.


La definició del concepte d’actius no productius és, sense dubte, un dels temes més complexes de la norma. Els supòsits recollits per la norma són els següents:

1.- Cessió gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, (sense indicar el tipus de vinculació, els graus, afinitats, consanguinitats, etc) directament o mitjançant entitats participades per qualsevol d’ells, i que els destini total o parcialment a un ús propi o aprofitament privat. S’excepciona el cas del rendiment en espècie que es regula per l’IRPF.

2.- Cessió d’ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades o entitats participades per qualsevol d’ells, excepte que es pagui un preu de mercat, es treballi de forma efectiva en la societat i es percebi una retribució d’import superior al preu de cessió.

3.- Que no estiguin afectats a una activitat econòmica o servei públic.


S’exclouen en qualsevol cas els que tinguin un preu d’adquisició que no superi l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, si procedeixen del desenvolupament d’activiats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts, en el mateix anys de l’adquisició com en els darrers deu anys. Queden assimilats els dividends procedents de valors que atorguin un 5% dels drets de vot i no es tingui com a activitat principal la gestió de patrimoni mobiliari o immobiliari. A més es requereix que els ingressos de l’entitat participada procedeixin, al menys en el 90%, del desenvolupament d’activitats econòmiques.


També s’exclouen els actius que es destinin a la utilització o gaudi dels treballadors no propietaris, no socis o partícips de la persona jurídica que sigui rendiment en espècie; els destinats a serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de l’entitat.

El redactat és confús, es vol expressar detalladament l’amplitud del concepte d’actiu no productiu, però el legislador acaba fent tot un seguit d’excepcions que no desvirtuen la finalitat especialment l’apartat 2 de l’article 4.


Respecte de la base imposable l’article 7 configura aquesta com la suma dels valors corresponents a tots els actius no productius. Les regles de valoració plantegen diversos sistemes que porten a la incoherència. D’una banda els immobles són valorats d’acord amb el valor cadastral; els vehicles a motor, embarcacions o aeronaus pel seu valor de mercat, remetent a les taules de l’ITPAJD i a l’impost de successions i donacions quan siguin usats, supòsit que serà el més general; les obres d’art, antiguitats i joies pel valor de mercat; els béns que siguin objecte d’una operació d’arrendament financer per les normes de l’ITPAJD; i com a clàusula de tancament, si no són aplicables les anteriors, el valor de mercat.


Creiem que s’hauria d’haver adoptat un criteri unívoc i utilitzar el valor de mercat a nivell general establint pressumpcions i donant més joc a l’ITPAJD en el cas dels immobles.

No es determina la forma de càlcul de la base liquidable, doncs no hi ha reducció per cap mínim exempt.


La quota íntegra es determina sobre la base liquidable, que no hem indicat, sorprenentment, no queda expressada en la norma. S’estableixen 8 trams en l’escala que comencen en el 0,210% pel tram més baix fins a 167.129,45 € i un tipus màxim, a partir de 10.695.996,06 € del 2,750%. Els trams i escales, procedeixen de la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni de les Persones Físiques.


La meritació de l’impost s’estableix el dia 1 de gener de cada any, no obstant la Disposició addicional tercera estableix que la meritació de l’any 2017 es realitzarà el 30 de juny.

A efectes de gestió de l’impost, es preveu la presentació d’autoliquidació, davant de l’Agència Tributària de Catalunya, malgrat que no s’indiquen els terminis de presentació que resten pendents del corresponent desenvolupament reglamentari.


Es fa una remissió al règim de recursos ordinaris com el potestatiu de reposició o bé la presentació de la corresponent reclamació econòmico-administrativa davant de la Junta de Finances.


Es fa una remissió genèrica al règim d’infraccions i sancions.


Finalment s’estableix una obligació de subministrament d’informació per a galeries d’art, antiquaris i joieries. La norma fa remissió a una ordre del Conseller competent, en relació a l’obligació d’informació sobre les adquisicions d’objectes d’art, antiguitats i joies per part de persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica.


En resum, hem de fer constar que la tècnica legislativa podria haver estat millorable, i permetre un major nivell de seguretat jurídica en la relació tributària que donarà peu a moltes interpretacions contradictòries i a la continuïtat en l’elusió i evasió fiscal a través de les figures que la norma tracta d’evitar. No creiem que s'aconsegueixi l’objectiu redistributiu que anuncia en la seva exposició de motius. Haurem d’esperar al seu desenvolupament reglamentari per observar si es poden modular algunes de les qüestions plantejades, dins del principi de legalitat tributària.


En qualsevol cas, i en positiu, és una norma innovadora, que tracta d'evitar la utilització de mitjans instrumentals per part de persones jurídiques per evitar el pagament de l'impost de patrimoni. Malgrat això, encara té un important recorregut amb concrecions i modificacions en la seva redacció que permetin aconseguir l'objectiu previst.

#DRETTRIBUTARICATALUNYA #IMPOSTOS #PERSONESJURÍDIQUES #ACTIUSNOPRODUCTIUS

Entradas destacadas
Entradas recientes
Archivo
Buscar por tags
No hay tags aún.
Síguenos
  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square
  • Google+ Basic Square

© 2020 by Joan Josep Pérez-Montes García.  Col·legi Advocacia Barcelona. Col·legiat 20656 created with Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now