NOVES MESURES DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA. Anàlisi del projecte de llei del Parlament de Catalunya de me
Es troba en tramitacio al Parlament de Catalunya el projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; de l’impost sobre grans establiments comercials, i de l’impost sobre les estades en establiments turístics 200-00020/11.
Pel que respecta a la contractació pública, el projecte conté en el seu Capítol III diverses mesures que tendeixen a la millora de la concurrència i la prevenció del frau, dos dels principis fonamentals de la gestió de la contractació pública dins del paradigma de la transparència.
Mesures de publicitat i transparència en la contractació pública.
S’estableixen noves obligacions de publicació a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública i al portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya dels informes justificatius, en relació a les següents decisions:
1.- Utilització de procediments de limitació de la concurrència: ús del procediment d’urgència; pròrrogues o modificacions contractuals. Serà requisit necessari l’existència d’un informe justificatiu de l’adequació de la mesura en relació a la finalitat del contracte.
2.- Adjudicacions de contractes menors a la mateixa empresa, i amb el mateix objecte, durant 3 anys seguits o més de 2 contractes en el període d’un any. Estan afectats els contractes de serveis i subministraments de més de 5.000 Euros, l’IVA exclòs i els contractes d’obres d’import superior a 12.000 Euros l’IVA exclòs.
3.- La publicació de les valoracions de les proposicions de forma íntegra, sense perjudici d’aquella informació considerada confidencial.
Aquestes mesures tenen per objecte per poder controlar públicament la correcció, conveniència i adequació a la Llei d’algunes actuacions de l’Administració de la Generalitat, i han de ser benvingudes doncs posen llum en el funcionament ordinari de l’administració.
Conflictes d’interessos.
L’obligació dels òrgans de contractació, de comunicar a la Comissió d’Ètica en la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, d’eventuals conflictes d’interessos durant la tramitació o l’execució d’un contracte, entenent per existència de conflicte d’interessos les previstes a l’article 24 de la Directiva 2014/24/UE, de contractació pública.
L’objectiu de la directiva és evitar el falsejament de la competència i garantir la igualtat de tracte dels operadors econòmics, i s’identifica com un interès financer; econòmic o personal que comprometi la imparcialitat o independència en el context del procediment de contractació.
Afavoriment de la selecció d’ empreses i entitats amb nivell adequat de compromís social. Encara que no es determina quin és el nivell adequat, la norma en tramitació preveu la possibilitat d’establir en els plecs criteris de solvència, per tant eliminant directament a les empreses que no els compleixin; o bé condicions d’execució, que hauran de ser efectivament verificades i complertes durant l’execució del contracte.
Quins són els límits? En primer lloc que tinguin com a finalitat assegurar la qualitat de la prestació; addicionalment que estiguin vinculats a l’objecte del contracte, i respectin els principis d’igualtat i no discriminació, permetent obtenir l’oferta econòmicament més favorable.
Quina tipologia de condicions d’execució o criteris de solvència? Doncs el compliment de requisits mínims en els següents àmbits:
1. Retribucions salarials
2. Salut laboral.
3. Responsabilitat ambiental.
4. Mesures de foment de la igualtat de gènere.
5. Mesures de foment de la conciliació personal.
Tímid intent de limitar la contractació amb les empreses que operen en paradisos fiscals.
S’estableix l’obligació específica de no realitzar operacions financeres contràries a la normativa tributària en països que no tinguin normes sobre control de capitals i siguin considerats paradisos fiscals per la Unió Europea. L’obligació es pretén complir, amb un instrument tècnic soft: la promoció de la Introducció en els plecs de clàusules d’exigència d’una declaració responsable o d’una clàusula ètica per tal que els licitadors, adjudicataris i subcontractistes, o llurs empreses filials o vinculades es comprometen al compliment rigorós de la legislació tributària, laboral i de seguretat social. Sense dubte no és la millor tècnica, potser perquè no es vol apostar de forma decidida per la exigència d’aquesta obligació, que hauria de ser una prohibició de contractar i no un element ètic de difícil control.
Altres aspectes en l’àmbit de la gestió de la contractació pública.
Toc d’atenció a la informació relativa a la subrogació de personal.
El projecte estableix l’obligació pels òrgans de contractació de l’establiment de penalitats per les empreses que no facilitin, o ho facin de forma incorrecta les dades de personal a subrogar quan sigui una obligació establerta als plecs. Les empreses contractistes poden amagar o inflar els costos salarials derivats de la subrogació per desincentivar altres possibles licitadors i mantenir els contractes vigents. Ara s’han d’arbitrar mecanismes jurídics per penalitzar aquestes actuacions opaques i distorsionadores.
Regla interna sobre l’elaboració del pressupost de licitació.
Finalment s’introdueix una regla interna aplicable a l’administració que ha de considerar en el moment d’elaboració del pressupost de licitació tots els costos directes i indirectes associats a la prestació del servei, que sense exhaustivitat es relacionen: costos salarials, Seguretat Social; formació permanent obligatòria; assegurances; prevenció de riscos laborals; vigilància de la salut; uniformes, en funció del nombre de personal adscrit a l’execució del contracte. En qualsevol cas s’exigeix que es respectin els nivells salarials d’aplicació en el conveni sectorial corresponent. Aquesta mesura donarà més rigorositat als pressupostos de licitació que fan les administracions públiques, però requerirà el reforç dels serveis econòmics de suport per analitzar els contractes de forma més acurada. La mesura tracta de posar equilibri en la situació a que s’han vist abocades les administracions públiques durant l’etapa de crisi sostinguda, amb baixes recurrents i intents a la desesperada de molts licitadors d’aconseguir un contracte sense perjudici de la pèrdua o guany produïts, i que han traslladat en molts casos aquests pèrdues a les condicions laborals. La mesura permet que l’administració valori el cost real, però no garanteix que no es continuïn produïnt aquestes baixes que en molts casos són desproporcionades. Per tant ha d’anar necessàriament acompanyada del binomi (Pressupost Real + Determinació de baixa desproporcionada).
